Dos punxetes acosigueixen acabar La Inmortal de Caudete.

El passat diumenge 13/03/2011 dos punxetes aconseguien acabar la marxa Inmortal de Caudete.

Els dos punxetes que afrontaven aquesta marxa van ser Santi i Pepe, el cuals es ficaren d'acord acabada la proba que era la mes dura fins ara i que el temps que va fer durant eixe dia era ideal per afrontar aquest tipus de marxes.

La marxa a pesar que sigui prou dura a nivell físic, no era tant a nivell tècnic, ja que hi havia prou pista, sobre tot en les muntades, i les baixades no eren massa tècniques, cal dir que el terreny a pesar dels dies d'intensa pluja estava perfecte.

La classificació sigui la següent:
Pepe - 457 en la classificació general i el 115 de MASTER 35, amb un temps real de 3:45:08 i un temps de proba 3:45:42
Santi - 548 en la classificació general i el 139 de MASTER 35, amb un temps real de 4:01:00 i un temps de proba 4:01:34

L'enhorabona als dos per aconseguir aquest repte, esperem que a l'any que ve tornen a animar-se a fer-la i no siguen soles dos sinó mes gent.

El punxetes acompanyats de Vicent i Cata, en l'eixida.

Desastre d'eixida Dominical, 06/03/2011, Maldonado fa fredat.

Aquest diumenge l'eixida va ser desastrosa, començant per la baixa de Cèsar per estar mig refredat, desprès de la gossera de Javi i Santi, al fer-se l'idea que anava ploure el diumenge de matí i que Donat i Pepe, desprès d'estar junts en Gibsa cadascú va tirar cap a un lloc.

Doncs l'eixida es va traduir en Donat que va fer l'alt del Moro, Pepe va estar pel repetidor, a la una Santi va fer 57 Km per darrere de Sant Esteve i Javi per la vesprada una volteta pel repetidor.

Total un desastre.

Mirant cap endavant el proper diumenge Santi i Pepe faran l'Immortal, i els que es queden doncs faran la volteta dominical.

Diumenge 27/02/2011, Eixida dominical i dinar de penya

Aquest diumenge es pot anomenar com dia de la penya, a on 5 punxetes van passar quasi tot el dia junts.
La jornada dominical comença a les 8:30 en Gibsa, a on els 5 habituals Donat, Cesar, Javi, Santi i Pepe (l'ultim comença a les 06:50, per fer un ratet mes) estaven puntuals com uns Claus a la Gasolinera.

La ruta d'aquest diumenge no podia ser massa llarga, degut a que pel migdia hi havia la celebració de l'Aniversari de Fixón, Marcos, Natxo i Javi, per lo tant en Gibsa van decidir fer una ruta curteta pero distraguda, la cual cosa implica que siga una mica trencacames, aixi que la ruta elegida va ser la seguent començant per "Todos Vientos" a on van gaudir de totes les muntaetes i baixadetes, a on els trams mes divertits son la baixadeta de darrere la caseta dels pares de Pili, i el botets que venen una miqueta desprès, també hi ha que dir que pateixes una miqueta en les costeretes no massa llargues pero no sabem perquè s'atraganten. Cal dir que cada vegada Donat va trencant barreres i aquesta volta va fer tot els trams de "Todos Vientos" sense baixar de la bici.

Una vegada vam deixar "Todos Vientos" agafàvem Pola, a on els trams son de lo mes divertits degut a la quantitat de trams curts, estrets i amb curves, i allí va ocorrer el succes de la jornada. Javi en el bancals llaurats va ficar la roda dins d'una carrilera, la cual cosa va fer que el manillar li fera un estrany i al piso que s'en va anar. Els companys es van asustar prou degut a la mig hora que va estar en el piso queixant-se de les ferides que tingué, es va pensar cridar a la guardia civil per a que vinguera amb L'helicòpter per dur-lo a l'hospital, tot es va quedar amb un esglai i soles va tindre un traumatisme a les costelles que l'impedia riure i una ferida oberta a la cama prou gran, però Javi es un tio fort i es va refer per poder acabar la volta.

Desprès de fer Pola i Helios, un grup comandat per Pepe van fer l'ultim tram a una velocitat vertiginosa, a on Pepe va porta darrere enganxats com a sangoneres a Cesar i Santi, arribant fins els 45 Km/h, el cuals encara van tindre al vergonya d'esprintar en la costera de la Pureza de Maria, en primer lloc i desde massa darrere arranca Cesar, passant a Pepe, el cual va aguantar una miqueta per tirar darrere d'ell i pasarlo, pero el mes sangonera de tots, encara es va ficar a roda per fer la arrancada en el últims metres a on ningú va poder contraatacar. Cal dir que va ser el mes llist de la Classe.

L'esmorzar es va fer al Racó del Tirador, a on els bocates estaven bons però el servei va ser prou lent, cal dir que vam tindre doble ración de Cacaus i olives.

El mateix dia teníem l'Aniversari de Fixón, Javi, Natxo i Marcos, en la caseta d'aquest últim, a on enguany vam fer una megatorra de xulles, petxuga, llonganisses, botifarra, etc...,i es vam donar conter que els anys passen per nosaltres continuem igual, alguns en menys monyo i altres ens menys trellat.
La jornada va acabar amb una sessió de fotos de Javi, a on vam disfrutar com a xiquets tots pegant salts.

Eixides nocturnes de dimecres

Aquest passat dimecres 23/02/2011, quatre foren les punxetes foren les que van sortir, haguen tot tipus d'incidents.

En primer lloc eixia Pepe a les 18:30 per agafar-se desprès amb Cesar i Donat que tenien prevista fer l'eixida a les 19:30, la cual cosa no va poder ser. Ell va muntar les rampes del cementeri per anar planejant pel repetidor fins l'entrada a la foieta dels carros i tornar pel primer tram de la senda el cuco, muntar el Patge i tornar planejant fins Casa Donat, la cual cosa no va poder ser perquè una vegada baixa la senda el cuco nota que va pedre pressió a la roda de darrere, la cual cosa feia mes difícil d'arrastrar la bici. Al no portar bombí (segons diu ell aixo es pes), l'idea era arribar al poble per poder unflar la roda i seguir, ja que el liquid estava mantenint la poca pressió que tenia la roda, el problema sigue quan va passar sense adonar-se per damunt d'una pedra la cual cosa fe que perguerá la pressió i tingué que anar a peu desde mes amunt del cementeri fins RADICAL BIKE per deixar la bici reparant-se.

A les 19:30, eixien Donat i Cesar desde casa Donat per afrontar el port del Portixol i munta a un ritme prou bo, entre 9 Km/h i 11 Km/h, desprès arribarien a fer fins 33 Km, una bona distancia per fer un dimecres.

I per l'últim, la punxeta mes en forma, Santi eixia a les 21:30 per batre el seu propi record en el circuit que te marcat per als dimecres, paran el cronometre en 1:04. El circuit per si algú vol intentar eixa animalada es eixir desde casa Santi, muntar les rampes de cement planejar per repetidor fins l'entrador de la senda el cuco, baixar el primer tram per agafar el patje fins arribar fins la senda que agafa el camí de les casetes que passes per davant la casa de l'Arquitecte (aixo diu Mariano), baixar fins el cementeri, anar a la font Jordana i pel camí vell d'Agullent a Casa.

Cap de setmana 19-20, Donat corona la Font Freda i el diumenge tornem a Ponce.

Altre cap de setmana mogut per part de la penya la roda punxa a on la gent habitual va fer acte de presencia tant el dissabte com el diumenge.

Començant pel dissabte pel matí dir que Donat va afrontar la muntà a la font Freda, un repte que tenia desde feia molt de temps, el cual el va aconseguir però no sense pagar-ho, ja que la tornada va tindre molts de contratemps, i va tindre que passar per baix de les tanques per poder entrar a l'autovia, en resum 50 Km i mes de 4 hores damunt la bici.

Per la vesprada del dissabte, eren dos les punxetes que van sortir per poder preparar-se per l'Inmortal de Caudete, la volteta va ser molt distraguda, siguen el recorregut el Portixol, desprès planejaren per dalt fins la baixada prou pedregosa que es porta fins dalt del port, en eixa baixada Santi va tindre un parell de sustets i un mos d'Abella en la cara (que sigue l'anècdota del cap de setmana), desprès baixaren el port per finalitzar per la "Titan Pola", una volteta de quasi 40 Km que la feren en poc més de 2 hores.

I per fi arribem al plat fort l'eixida dels diumenges, el grup torna a ser els habituals, els que mai fallen, Sebas, Javi, Donat, Cesar, Santi i Pepe, a les 8:30 en punt estaven 5 de les 6 punxetes en Gibsa, a on desde allí anàvem pel llombo per enfrontar la baixadeta al rio, cal dir que el tram de l'escaló Cesar amb una de les poques rígides que queden pugue muntar-lo, altre metall que va al pit de Cesar. Passat el riu i la V agafarem els caminets que ens porte front "la hija puta d'Ontinyent" a on ningú altra vegada es pugue fer amb ella.

Una vegada en les rampes de Ponce, s'afegia al grup Sebas i a on tots al seu ritme muntaven Ponce, cal dir que el primer a arribar al refugi sigué Santi i aquesta volta el temps que estiguérem parats fou mínim.

En la part més alta de Ponce, agafarem la direcció fins l'ermita del "Santo Cristo" i a on en aquest tram Santi i Pepe la afrontaren a un ritme endiablat, la cual cosa el fa més fàcil degut a que ho passes tot volant. Santi comentà al arribar " Com pot la gent anar a este ritme durant tota una carrera", la mitja per eixe tram estigué al voltant de 23 Km/h.
Desprès tocava la foto pertinent en el "Santo Cristo" i desprès la baixa pel Calvari, a on Pepe degut a les corbes tant tancades toca altra vegada pis i per fi el ratet bo del matí, el esmorzar al bar de Sempre, cal dir que aquesta vegada al arribar tan prompte al Bar, vam tindre que esperar una miqueta.

Els habituals.

Amb la panxa plena, Sebas ens porta per dins de Bocairent per agafar uns camins que ens portàvem fins a la xitxarra per altre lloc, i aixi poguérem gaudir d'altre paratges, esperem que vinga el bon temps i Sebas ens porte a les noves rutes que ens te preparades.

La xitxarra l'agafarem amb relax, saben que desprès teníem que afrontar la muntà de l'empedrat i hi havia que reservar forces, i a on es produí una xicoteta broma per part de Pepe, que haguera pogut provocar un contratemps. Cal dir que l'intenció d'ell no era eixa i va calcular mal el temps i la col·locació del companys.

I per fi l'empedrat cap amunt, cal dir que totes les punxetes van fer un gran esforç per muntar tota damunt la bici i no ficar peu en ningú moment, però degut a la falta de tècnica d'alguns i la falta de cames d'altres tots tingueren que ficar peu alguna volta, però es tenim que quedar amb lo bo que tots ho van intentar fins a on van poder.

Passades totes les penúries tant sols ens quedava planejar per agafar el cuco en tota la seua totalitat, a on Pepe era novell en el segon tram, eixe amb corbes molt tancades a on en algunes es tinguera que ficar peu, cal dir que si no fora per eixes corbes la senda no es massa difícil.
La volta s'acabava quan arribarem baix del Tourmalet i el grup encara tenia ganes de mes, la cual cosa es va porta a anar per la senda de darrere de la font Massiana fins les Abelles i després agafar el camí vell d'Agullent.

I ara a esperar el proper diumenge a on tenim un diumenge amb dinar de Penya. L'Aniversari de Javi, Natxo, Marcos i Fixon.

La Inmortal, el nou repte

La roda punxa te un nou repte, la marxa de Caudete anomenà  La Inmortal.

Dos seran els membres que de moment formaran part d'aquest repte, siguen Santi Bordera i José Antonio García.

Esperem que siguen inmortals

Esperem que els dos tinguen les suficients forces per poder acabar aquesta marxa de 62 Km amb un desnivell positiu acumulat de mes de 1400 metres.

Sort punxetes.

Cap de setmana 12-13 de febrer, la presentació de la MSC Koncept

Aquest cap de setmana han hagut dos eixides, la primera va ser el dissabte a on Santi amb la Giant Anthem X3 y Pepe la MSC Koncept (la gaudia per primera volta) eixien per fer Ponce, desprès planejaven fins quasi l'alt del Moro, per agafar una nova senda, en la cual es podien gaudir de uns paistges mol bons. Cal dir que la senda es prou estreta y complicada de baixar en alguns trams. Desprès desde Gamellons encaraven Fuset, per passar per la Lloma Rasa i desprès fer Pola.

Cal dir que Santi va tindre un contratemps amb la Giant, la cual va perdre tot l'oli dels frens de la roda de darrere, lo que va fer que les baixades foren mes lentes de lo esperat.

El diumenge si que era l'eixida oficial de la penya, a on aquesta vegada la convocatòria va ser prou nombrosa, les punxetes que van acudir van ser Sebas, Javi, Cesar, Donat, Santi, Pepe i la sorpresa de la jornada "Vitrina" (cal dir que es va esforçar de manera sobrehumana per fer lo mateix que tots, molt be Vitri). Allí Pepe molt orgullós de la seua adquisició, presentava a la seua nova xica a tots.

Quasi a les 09:00, degut a diverses circumstancies, eixien les 7 punxetes cap a Agullent pel camí vell, fins agafar la costera que muntà fins les abelles, en eixa costera Javi es va adonar que avui no era el seu día (pot ser que el seu debilitament ha sigut causat per la greu infecció de boca que ha tingut les darreres dos setmanes que li han provocat que tinga que prendre antibiòtics), una vegada en la replanà a on estaven les abelles fins l'incendi agafaven la primera trialereta del dia, aquesta de muntà, a on Pepe va apreciar les virtuts de la doble, siguen la primera la comoditat i la segon com s'agafava al terreny, la cual cosa feia que no perguerá tracció i poguera muntar mes fàcilment.

Dalt de la trialera es reagrupava el grup per anar per la senda dels enginyers fins l'escomençament del Tourmalet, passa'n per la part de dalt de la Font Massiana, aquest tram el van fer tots al seu ritme anant al capdavant Sebas i Pepe intentant copiant la traçada d'ell.

Desde allí agafaven el Tourmalet, a on altra vegada cadascú muntava al seu ritme, cal dir que cada vegada, els primers tenen que esperar menys als últims. Una vegada dalt i veient que Sebas tenia que anar-se'n cap al poble, es feien la primera foto de la jornada, tots junts.

Desprès, per dalt del torrater van planejar una miqueta, per agafar l'empedrat, allí baixava en primera posició Pepe, seguit molt de prop per Javi, seguidament agafàvem els camins de casetes per anar fins el Molí Mató, a on Santi fica un ritme infernal desde l'escomençament per coronar-se primer, i per fi encaraven la baixada per dins d'Agres per anar a esmorzar, no sense antes fer-se abans la foto.

Amb la panxa plena es veuen les coses d'altra manera, i aixi que les punxetes agafaren la torna per la foieta els carros, dividint-se el grup amb dos, uno que muntava per l'asfalt i altre per muntanya, desprès cap amunt pel costat de la casa fins arribar al començament de la muntà fins l'alt del Moro.

Ara tant sols quedava baixar i planejar, passant pel primer tram del cuco i desprès per la trialereta i els pins del cementeri.

Cal dir que la volta va estar molt be, i el nombre de participants molt adequat, esperem recuperar prompte a gent de la penya.